Arts escèniques. Consciència a través del Teatre, la Música i la Dansa.
El llenguatge artístic és el llenguatge de l’inconscient. És el llenguatge de l’ànima, gràcies a ell accedim a perspectives de resolució de problemes molt més creatives i innovadores. Les arts escèniques, com el teatre, ens fan desenvolupar la capacitat d’escolta, atenció i presència, reconeixent i transmutant les màscares que ens impedeixen viure plenament des de l’obertura sensorial i el contacte amb les nostres fortaleses internes, transformant les resistències personals en actituds mentals positives.
Aquesta metodologia neix i es nodreix de diferents disciplines com són el joc teatral, la dansa primal, l’afroyin, la teràpia Gestalt i el Coaching. És un mètode per potenciar el desenvolupament de l’ésser humà a través del moviment, la dansa, el teatre i la consciència. Aquesta fusió fa que anem a l’interior de nosaltres mateixos per connectar amb els potencials que habiten dins nostre.
- La música és un laboratori experimental per al cervell. La música és una eina de comunicació en l’ésser humà que genera un clar efecte en les funcions cognitives i el cervell. No només és una font d’entreteniment, sinó que genera efectes que van més enllà en les àmplies xarxes neuronals, afectant també a la nostra emoció i conducta. Estudis de neuroimatge mostren que tant en escoltar com en fer música s’estimulen connexions en una àmplia franja de regions cerebrals normalment involucrades en l’emoció, la recompensa, la cognició, la sensació i el moviment.
- La dansa, quan ens movem (actuem), creem un pont entre el que passa per dins i el que mostrem al món, donant forma a una dansa que revela més sobre nosaltres mateixos del que creiem. Quan una persona balla, diverses entitats psicològiques emergeixen: el seu guió de vida, la forma en què es connecta amb el món i fins i tot les seves principals àrees de problemes. Els nostres sentiments i experiències de vida viuen dins del nostre cos i poden haver quedat atrapats en ell. El cos pot tenir les claus per desbloquejar nusos emocionals a nivells profunds.
- El teatre ens permet treballar simultàniament la imaginació, considerada molt més determinant del pensament creatiu que la intel·ligència, i alliberar-nos de les pròpies restriccions, potenciant aquests aspectes, entre d’altres, que col·laboren en el pensament divergent. Aquest tipus de pensament es treballa en les escenes a través d’un estímul que genera diferents contextos, idees i respostes on s’arriba a múltiples conclusions i solucions al conflicte que estem expressant d’una forma original.
